Introducció

Els insectes son una classe d’animals invertebrats, del fil dels artròpodes, caracteritzats per presentar un par d’antenes, tres parells de potes i dos parells d’ales (que, no obstant pot reduir-se o faltar). Els insectes comprenen el grup d’animals més divers de la Terra, amb uns 950.000 espècies descrites, més que tots els altres grups d’animals junts, i amb un estimat de fins 30 millons d’espècies no descrites, amb el que, potencien, representaria més del 90% de les formes de vida del planeta. Altres estudis més recents reibaixen la xifra d’insectes per descibrir entre 6 i 10 millons. Els insectes poden trobrar-se en casi tots els ambients del planeta, encara que sols hi ha un petit número d’espècies s’han adaptat a la vida dels oceans. Hi ha aproximadament 5000 espècies de odonats (libèl•lules, cavallets del diable), 20.000 de ortòpters (llagostes, grills), 120.000 de lepidòpters (papallones i polilles), 120.000 de dípters (mosques, mosquits), 82.000 de hemípters (quiches, pugons, cigales) 350.000 de coleòpters (escarabats, marietes de set punts), i 110.000 espècies de himenòpters (abelles, vespes, formigues).

Tornar
Varis insectes

Exosquelet

Els exosquelet o endosquelet es el esquelet extern que recobreix tot el cos dels insectes i a més artròpodes i que també es coneixen com integument. Els insectes estan formats per una sèrie de capes, de dins fins a fora, aquestes son: ka membrana basal, la epidèmic o hipodèrmic i la cutícula; la única capa cel•lular es la epidermis, el resta no posseeix i aquestes estan compostes per algunes de les següents substàncies: quitina, artropodina, esclerotina, cera i melanina.

Tornar

Cap

El cap es la regió anterior del cos, en forma de càpsula, que conté els ulls, antenes i peces bocals. La forma del cap varia considerablement entre els insectes per donar espai als òrgans sensorials i les peces bocals. La part externa forçada o esclerosada del cap s’anomena crani. El cap dels insectes esta subdividida en un número de esclarits més o menys definits que varien entre els diferents grups. Típicament hi ha una altres forma de “Y” invertida, empilant-se al llarg de la part dorsal i anterior del cap, bifurcant-se per sobre del ocel per formar dos sutures divergents, les quals es espargeixen cap avall en els cantons anterior del cap. La part dorsal de la sutura (la base Y) es anomenada sutura coronal u les dus branques anteriors sutures frontals. Per una altre part, el cap dels insectes esta constituïda d’una regió preoral i d’una regió postoral. La regió preoral conté els ulls compostos, ocels, antenes i àrees facials, incloent el llavi superior, i la part postoral conté la mandíbula, els maxil•lars i els llavis.

Ulls

La majoria dels insectes tenen un par d’ulls compostos relativament grans, localitzats dorsolateralment en el cap. La superfície de cada ull compost esta dividida en certs números d’àrees circulars o hexagonals, anomenades facetes o ommatidis, cada faceta es una lent d’una única unitat visual.

Tornar

Antenes

Son apèndix movibles multiarticulats. Es presenten en un número par en els insectes i la majoria de les larves. Estan formades per un número variable de artejos denominades antenòmeres o petites antenes. La funció de les antenes s’envien ones sensorials, ocupant varies funcions. La funció tàctil es la principal, gràcies a uns pels tàctils que tapen casi tots els antenòmeres, també ocupen una funció d’olfacte, proporcionada per àrees olfactives en forma de placa garbellades de porus microscòpiques distribuïdes sobre la superfície d’alguns antenòmeres terminals. També posseeixen una funció auditiva de vegades una funció prensora durant la còpula, al subjectar la famella. Estan formades per tres parts, sent les dues primeres úniques i uniaculades i la tercera comprèn un nombre variable de antenòmeres i es denominen respectivament escapo, pedicel i flagel o fornícula.

Tornar

Peces bocals

Son peces mòbils que s’articulen en la part inferior del cap, destinades a l’alimentació; trituren, roseguen o masteguen els aliments sòlids o durs i absorveixen líquids o semi – líquids. Les peces bocals son les següents:

  • Llauro (llavi superior o llavi simple)
  • --> És un esclarit imparell de forma variable amb moviments per a dalt o per a baix, és el sostre de la boca i s’articula amb el clípeo. En la seva part ventral o interna esta localitzada la epifaringe, que no és una peça lliure, esta lleument eclerosada; la seva funció es gustativa.

  • Mandíbula
  • --> Són dues peces simples, disposades lateralment sota el llavi superior, articules, residents i esclerosades. La seva funció es mastegar, triturar o lacerar els aliments. En alguns adults poden faltar sebt tottalment asents o vestiginals en la totalitat dels lepidòpters i efemeròpters.

  • Maxiles
  • --> Nombre de dos, estan situades darrere de les mandíbules. Articules en la part lateral inferior al capdavant, son peces auxiliars durant l’alimentació. La hipofaringe és una estructura sortint, localitzada sobre el mentó amb funció gustativa. S’assembla a la llengua. Les maxiles posseïxen una palp maxilar cadascuna.

  • Llavi (labium)
  • --> Estructura imparell resultat de la fusió de dos apèndix situada sota les maxiles i que representa el sòil de la boca; presenta dues petites palps labials.

    Tornar
    Peces bocals

    Tipus principals d’aparells bocals

    L’aparell bucal dels insectes s’han modificat en diversos grups per adaptar-se a la ingestió de diferents tipus d’aliments i per diferents mètodes. Aquí es citen els tipus més diferenciats i interessants, escollits per a il•lustrar les diverses formes aoptades per parts homòlogues, i els diferents usos que poden ser aplicades. Existeixen molts altres tipus, gran qualitat dels quals representen estats intermedis entre alguns dels aquí citats.

  • Tipus triturador
  • --> En aquest tipus d’aparell bucal els apèndix son essencials les mandíbules, les maxiles i el llavi. Les mandíbules tallen i trituren els aliments sòlids i les generalitzen entre els insectes.

  • Tipus tallador – xucladors
  • --> Aquest tipus d’aparell bucal es troba en els tàbacs (Diptera Tabanidae) i alguns altres dípters, les mandíbules es presenten en forma de fulles afilades i les maxiles en forma de llargs estilets sonada. Ambdues tallen i estripen la pell dels mamífers, fent fluir la sang de la farida. Aquesta sang es recollida per protuberància esponjosa del llavi i conduïda l’extrem de la hipofaringe. La singlot i la epifaringe s’ajunten per formar un tub a través del com la sang és aspirada cap a l’esòfag.

  • Tipus xucladora
  • --> Un gran nombre de mosques no piquen, entre ekkes la mosca domèstica, tenen aquest aparell bucal adaptat només per a la ingestió d’aliments líquids o facilment solubles en saliva. Aquest tipus és el més similar al tallador xuclador, però les mandíbules i les maxiles no són funcions, i les parts restants formen una probòscide amb un àpice en forma d’esponja. Aquest s’introdueix en existents en la superfície de label. El canal alimentós tabé està format per la trompa allargada de la singlot i epifaringe que formen un tub cap a l’esòfag. Les mosques i altres insectes amb aquest tipus sobre l’aliment una gota de saliva, que ho dissol, i després la solució és succionada cap a la boca.

  • Tipus triturador – llepador
  • --> Aquest tipus bucal, adaptat a l’basorció de líquids, és troba en les abelles i les vespes, exemplificant per l’abella comuna. Les mandíbules i el llauro són de tipus triturador i les empren per subjectar les preses i per pastar la cera o altres tipus de materials amb que construeixen els seus nius. Les maxilars i el llavi formen una sèrie d’estructures deprimides i allargades de les quals una d’elles forma un òrgan extensible acanalat. Les altres llengües s’empra com una sonda per arribar als profunds nectaris de les flors. Les altres llengües de les maxiles i el llavi formen una sèrie de canals pels quals descendeix la saliva i ascendeix l’aliment.

  • Tipus picador – xuclador
  • --> L’aparell bucal de mots grups d’insectes està modificats per a trepar teixits i xuclar sucs. Entre ells els hemípters, depredadors de moltes classes, polls, les mandíbules i les maxiles son prims i llargs, i es reuneixen per formar una delicada agulla buida. El llavi forma una beina reobusta que manté rígida aquesta agulla. La totalitat de l’òrgan es diu bec. Per a alimentar-se, l’insecte esteny la totalitat del bec contra el hospe, inserteix d’aquesta forma l’agulla en l’interior dels teixits del mateix xuscla els sucs a través de l’agulla fins l’interior de lesòfeg.

  • Tipus tub de sifó
  • --> Els lepidòters adults s’aliemten de nécter i altres aliments líquids. Aquests són succionats per mitjar d’una llarga probóscide (espiritrompa) composta solsment per un tub que desemboca en l’esòfeg.

    Tornar

    Tòrax

    El tòrax és la regió mitjana del cos i conté les potes i les ales (en alguns insectes adults no hi ha ales i en molts insectes immadurs i en alguns adults no hi ha potes). El tòrax esta compost de tres segments, protòrax, mesotòrax i metatòrax, cada segment toràcic té típicament un parell de potes i meso i metatòrax un parell de les ales cadascuna (quan estan presents); quan hi ha un sol parell d’ales, estan situades en el mesotòrax, excepte en els estrepsípters que solament conserven les ales metatoràciques; el protòrax mai te ales. El tòrax està unit al capdavant per una regió del coll, membranosa, el servis. Hi ha generalment un o dos esclarits petits en cada costat del coll, els quals lliguem el cap amb el protòrax. Cada segment toràcic està compost de quatre grups d’esclerites. El noto dorsal, les pleures lateralment i el eterno ventralment. Els notos del mesotòrax i metatòrax estan freqüentment subdividits per sutures en dues o més esclarits cadascuna. La pleura és un segment portador d’ales, forma un procés alar pleural que serveix com sustentació per al moviment de l’ala. En cada costat del tòrax hi ha dues obertures en forma d’esquerdes, una entre el protòrex i el mesotòrax i l’altra entre el meso i el metatòrax. Aquestes són els estigmes, o sigui les obertures externes del sistema traqueal.

    Tornar

    Potes

    Consisteix típicament en els segments següents:

  • Coxa
  • --> Segment basal.

  • Trocànter
  • --> Segment petit, (rarament dos segments), seguint a la coxa.

  • Fèmur
  • --> Primer segment llarg de la pota.

  • Tèbia
  • --> És el segment llarg de la pota.

  • Torsos
  • --> Sèrie de petits fragments (tacòmetres) després de la tèbia. El nombre de segments tarsals en els insectes diferents varia d’un a cinc. L’últim segment tarsal generalment conté un parell d’arpes o ungles i freqüentment un o més estructures en formes de coixí (apolium) i coixins localitzats en la base de les ungles son anomenades pubills.

    Tornar

    Ales

    Les ales dels insectes son evaginacions de la paret del cos localitzat dors – lateralment entre els notos i les pleures. La base de l’ala és membranosa, això fa possible el moviment de l’ala. Les ales dels insectes varien en nombre, grandària, forma, teixidura, nervació, i en la posició que són mantingudes en repòs. La majoria dels insectes adults tenen dos parells d’ales situades en el mesotòrax estalvi en estrepsípters que les posseeixen en metatòrax, i alguns no posseeixen ales. En la majoria dels insectes les ales són membranoses i poden contenir petits pels o escates; en alguns insectes les ales anteriors son engrossides, coriàcies o dures i en forma de beina, aquesta estructura és coneguda com èlitre. Les xinxes tenen el primer parell d’ales engrossit en la seva base; a aquest tipus d’ales se’ls cria hepiàlids. Les llagostes, grills, paneroles, entre altres insectes primitius tenen el primer parell d’ales estret i amb consistència d’un pergamí, aquestes reben el nom de termines. Les ales són també importants per produir certs son, per dispersar olors i, pel seu disseny, tenen importància en el camuflatge i mimetisme. Els insectes són els únics invertebrats capaços de volar. En el Carbonífer, alguns Menganeura (un grup relacionat amb les libèl•lules) tenen una envergadura de 75cm, l’aparició d’insectes gegants semblants tenir una relació directa amb el contingut d’oxigen de l’atmosfera, que en aquella època era del 35%, comparat amb el 21% actual; el sistema traqueal dels insectes limita la seva grandària de manera que elevades concentracions d’oxigen van permeteres grandàries majors. Els major insectes voladors actuals, com algunes papallones nocturnes (Attacus atlas, Thysana agrippina) son molt menors.

    Tornar


    Abdomen

    El abdomen dels insectes posseeix típicament 11 segments, però últim molt reduït, de manera que nombre de segments rarament sembla ser més de 10. Els segments genitals poden contenir estructures associades amb les obertes externes dels conductes genitals; en el mascle aquestes estructures es relacionen amb la còpula i la transferència d’esperma a la femella; i en les femelles estan relacionades amb la ovispació.

    Tornar

    Aparell digestiu

    L’aparell digestiu dels insectes és un tub, generalment una mica enrotllat que s’estén des de la boca fins a l’anus. Es divideix en tres regions: el estomodeu, el mesenteri i el proctodeu. Algunes porcions estan eixamplades, servint de magatzematge, per exemple la bota. Separant aquestes regions hi ha vàlvules i esfínters que regulen el pas de l’aliment d’uns a altres. Hi ha també una sèrie de glàndules que desemboquen en el tub digestiu i que ajuden a la digestió.

    Tornar

    Sistema traqueal

    L’aparell respiratori dels insectes esta compost per tràquees, una sèrie de tubs buits molt ramificats que en el seu conjunt formen el sistema traqueal; els gasos respiratoris circulen a través d’ell. Les tràquees s’obren a l’exterior a través dels estigmes o espiràculs, en principi un parell en cada segment corporal, a després van reduïts progressivament el seu diàmetre fina a convertir-se en traquèoles que penetren en els teixits i aporten oxigen a les cèl•lules. En la respiració traqueal el transport de gasos respiratoris és totalment independent de l’aparell circulatori pel que es diferència dels vertebrats, el fluid circulatori no emmagatzema oxigen.

    Tornar

    Aparell circulatori

    Com en els altres artròpodes, la circulació és oberta i lagunar, i en els insectes està simplificada. El líquid circulatori es la hemolinfa que ompli la cavitat general del seu cos que per aquesta raó es denomina homocele que esta subdividida en tres. El cor es situa en la posició dorsal en el abdomen dins del sen pericardíac; té una vàlvula en cada metàmer que delimita diversos comportaments o ventricles, cadascuna d’elles amb un parell d’orificis o ostíols pels quals penetra la hemolinfa quan el cor dilata. El cor es perllonga cap a endavant en l’artèria aorta per la hemolinfa a la regió cefàlica. Poden existir òrgans pulsatil•les accessoris en diferents parts del cos, que actuen com cors accessoris que asseguren l’arribada de la hemolinfa als punts més distants.

    Tornar

    Aparell extractor

    L’aparell extractor dels insectes està constituït per els tubs de Malpighi. Són tubs cecs que suren en el hemocel, don capten els productes residuals i desemboquen en ela part final del tub digestiu on són evacuats i eliminats amb la femta. Són capaces de reabsorbir aigua i electròlits, amb el que juguen un important paper en l’equilibri hídric i osmòtic. El seu nombre de oscil•la quatre a més de cent. Els insectes són uricotèlics, és a dir, excreten principalment àcid úric. Excepcionalment, els tubs de Malpighi es modifiquen en glàndules productores de seda o òrgans productors. Alguns insectes posseeixen òrgans extractors addicionals i independents del tub digestiu com les glàndules labials o maxilars, i els ronyons d’acumulació.

    Tornar

    Sistema nerviós

    El sistema nerviós consisteix del cervell i d’una cadena ventral de nervis. El cervell està en el cap, es subdivideix en protocervell, deutocervell i tritocervell i en el gangli subesofàngic. Tots estan connectats per comissures nervioses. La cadena nerviosa és com una escala de cordes amb un parells de ganglis que corresponen a cada segment del cos de l’insecte. A més hi ha òrgans sensorials: antenes pel olfacte, ulls compostos i simples, organs auditius, mecanorreceptores, quimioreceptores, etc.

    Tornar

    Reproducció

    La majoria de les espècies d’insectes tenen sexes separats, morfològicament diferents entre si, i han d’apariar-se per a reproduir-se. No obstant això, a més d’aquest tipus de reproducció sexuals, existeixen espècies que poden reproduir-se sense apariar-se i, fins i tot, aquesta pot ser el procés típic de reproducció en diverses d’elles. Aquesta espècies es denominen partenogenètiques i el seu tipus de reproducció és eminentment asexual. Aquests mecanisme de reproducció esta bastant distribuïda en la majoria dels ordres de apterigots. Encara que son poc freqüents, existeixen espècies d’insectes que són hermafrodites, és a dir, duen els dos sexes funcionals en el mateix individu. De manera una mica diferent, una abella reina (Apis Mellifera) pot posar ous fertilitzats dels quals sorgeixen femelles, i ous sense fecundar dels quals sorgiran mascles. En aquest cas, en el qual la partenogènesis es produeix a partir d’òvuls que han sorgit per meiosis per que hi ha reducció de nombre cromosòmic, la partenogènesis es denomina arrenotòcia. Aquest sistema de determinació de sexe en el qual les femelles son diploides i els mascles son haploides es denomina al•lodiploide. El mateix combina la reproducció sexual i asexual d’una manera adaptativa i es troba bastant distribuït entre himenòpters. En la majoria dels insectes la vida reproductiva d’una femella és molt breu i tots els ous produïts son posats en ràpida successió en una lapse molt curt de temps. No obstant això, en algunes altres espècies, especialment en els denominats insectes socials com abelles, formigues i termites, la vida reproductora d’una femella dura fins a tres anys. Es calcula que la reina de les termites, per exemple, posa un ou cada dos segons, dia i nit, durant una període de q0 anys. Com en la comunitat és l’únic adult procreador, la població de la termita decreixeria ràpidament sense aquest ritme de fertilitat.

    Tornar
    Cupulació de dos mosques

    Metamorfosis

    La metamorfosi és un procés de desenvolupament post embrionari mitjançant el qual els insectes arriben a la seva fase adulta, durant la qual arriben a la maduresa sexual i en els pterigots es desenvolupen les ales. D’acord al tipus de metamorfosi que experimenten els insectes es classifiquen en:

    1. Ametàbols --> Els juvenils no es diferencien dels adults estalvi per la maduresa sexual i la grandària.

    2. Hemimetàbols --> Metamorfosi gradual en la qual les teques alars i els orguen sexuals es van desenvolupant a poc a poc, si bé les diferencien fases juvenils són semblants entre si i l’adult, els canvis en l’ultima mode són més marcats (i.g. aparició d’ales); els juvenils es duen nimfa i no existeixen estadi de pupa.

    3. Holometàbols --> Metamorfosi completa, en la qual els teixits de d’adult s’originen a partir de grups especials de cèl•lules cridades discs imaginables, durant una fase de cicle de vida coneguda com pupa.

    Tornar
    Metamorfosis

    Alimentació

    El règim alimentós dels insectes és summament variat. A grans trets diferenciar-se els següents:

  • Fitòfags -->
  • S’alimenten de tot tipus de productes vegetals i moltes vegades causen plagues en els cultiu; destaquen els menjadors de fulles i fusta on escaven galeries, també els hi ha granívors o sapròfils que mengen pol•len i nèctar i posseeixen peces bucals especialitzats per a tal fi. Uns altres mengen fruits o arrels, i moltes hemípters s’alimenten de saba, per la que disposen d’un aparell bucal en forma d’estilet que perfora els teixits vegetals. Diverses espècies de dípters i coleòpters son micetòlegs i viuen sobre fongs, alimentant-se dels seus hifes i espores.

  • Zoòfags -->
  • Els carnívors poden alimentar-se de preses vives que ells mateixos capturen o bé dels seus fluids, com la sang. Aquesta categoria ha de també contemplar-se els paràsits, tant ectoparàsits, que s’alimenten des de l’exterior, com els endoparàsits, que penetren en l’interior dels hostes. Cal destacar també algunes espècies amb règims destrosses en els ruscs, els coleòpters dermèstids que mengen queratina o les larves de lepidòpters que devoren teles.

  • Omnívors -->
  • Tenen un règim alimentari variat, prenen tot tipus de productes vegetals i animals.

  • Sapròfags o des componedors -->
  • S’alimenten de matèria orgànica, animal o vegetal, en descomposició. Entre ells destaquen els necròfags, que descomponen cadàvers, els saproxilòfags que mengen fusta en descomposició, i els copròfags que reciclen els excrements.

    Tornar

    Importància de els insectes per el ésser humà.

    Els insectes constituïxen una de les classes d’animals que més interrelacionats es troben amb les activitats humanes. Des dels insectes útils que ens proveeixen mel o seda fins als insectes que són verinosos o transmissors de malalties mortals, existeixen un sense fi d’espècies que es troben directa o indirectament associades al ser humà.

  • Insectes pol•linitzadors -->
  • Des de fa milions d’anys que les plantes amb flors i els insectes iniciat una associació summament estreny que ha determinat un mecanisme de coevolució molt singular. Les plantes, per la seva condició d’organisme sèssils, necessiten que els seus gàmets masculins siguin transportats d’una planta a una altre perquè pugui ocórrer la pol•linització i, per tant, la generació de nous descendents. Els moltíssim es espècies de plantes pertanyents a moltes diverses famílies aquest transport està càrrec de diverses espècies d’insectes. La planta necessita atraure als insectes a les seves flors perquè aquests es cobreixin de grans de pol•len, els quals més tard seran transportats a les altres plantes. Per a atraure’ls fan ús d’una quantitat de mecanismes, entre ells la forma més important de tots ells és l’aliment que poden proveir-los: el nèctar, utilitzat com “recompensa” per la seva funció. L’extrema diversitat de tipus, colors i aromes de flors que poden apreciar-se en les angiospermes es de, justament, a la necessitat d’atreure diferents espècies d’insectes pol•linitzadors. La funció de pol•linització dels insectes s’utilitza es agricultura ja que permet la producció de molts cultius, entre ells el gira-sol, moltes espècies hortícoles i fruiteres.

  • Plagues dels grans d’emmagatzemen -->
  • Les femelles de moltes espècies d’insectes perforen els grans de cereals i lleguminoses per a dipositar en ells els seus ous. Després d’un període d’incubació d’alguns dies, neixen les larves que immediatament comencen a alimentar-se del endosperma i de l’embrió de les llavors, causats quantioses pèrdues econòmiques.

  • Insectes que transfereixen malalties -->
  • Moltes espècies d’insectes hematòfags (això és, que s’alimenten de sang) són vectors de malalties infeccioses greus a l’ésser humà, tals com el paludisme (transmesa pels mosquits de gènere Anopheles), la malaltia de Chagas (transmesa per la Vinchuca), la malaltia del somni o tripanosomiasis africana (el vector de la qual és la mosca tse – tse), la febre groga i el dengue (el mosquit Stegomyia aegypti), tifus (transmès per les polls, puces i garrapatees), pesta bubònica (puces de les rates), leishmaniosis (mosquits Phlebotomus), filariosis i elefantiasis (mosquits Anopheles, Cuex, Stegomyia, Mansonia), etc.

  • Plagues per l’agricultura -->
  • Des dels orígens de l’agricultura els insectes han vingut ocasionats perjudicis greus als cultius. Existeixen aproximadament 5.000 espècies d’insectes que s’alimenten tant de les fulles, com de les tiges, arrels, flors i fruits de les espècies conreades. Els danys que ocasionen poden ser indirectes com directes. A més, moltes espècies s’alimenten de la saba de les plantes i també transmeten un sense fi de malalties, particularment virosis que tendeixen a deprimir encara més els rendiment potencials dels cultius. Algunes de les plagues més devastadores han estat la filoxera (vinya) i l’escarabat de la patata, sense oblidar les plagues de llegostes que periòdicament assolen molts països africans.

  • Plagues de fusta i els boscos -->
  • La producció i recol•lecció de fusta no es més que una collita a llarg termini i, a causa dels anys que aquesta “collita” triga a madurar, es troba exposada durant molts temps a nombrosos perills, dels quals el més seriós és l’atac dels insectes. Durant els seus creixement els arbres són atacats per dos grans grups d’insectes: els quals ataquen el fullatge i els quals perforen l’escorça o la fusta. Els primers solen ser larves de papallones i himenòpters. El segon grup esta constituït per insectes perforadors, en la seva majoria de larves de coleòpters, com els buprèstids, anòbids, bostríquids, cerambícids i escolítids. Els més nocius dels insectes ataquen la fusta, no obstant això, son les termites.

  • Insectes com aliment -->
  • En Europa es sap que els romans i els grecs tenien costums entomofàgics, i fi i fins i tot Aristòtil fa esment de l’ús culinari de cigales. Es sap que els romans menjaven Lucanus cervus. No obstant això, avui en occident la sola idea per a menjar insectes causa repugnància, si bé la degustació d’altres artròpodes, com la llagosta de mar, es considera un menjar. No obstant això, en altres regions del globus els insectes serveixen com aliment per a alguns humans i per a alguns animals domèstics. Aquestes regions del món inclouen Àfrica, Àsia, Austràlia i Amèrica Llatina. Alguns isòpters són ingerits a Angola, certes espècies d’erugues a Camerun, i a Congo certes espècies d’insectes son molt benvinguts pel seu alt contingut proteic, grasses, niacina i riboflavina.

  • Cura amb insectes -->
  • • Insectes com a medicines ? Des de temps immemorials els insectes i alguns productes extrets d'ells s'han usat com medicines en moltes cultures al voltant del món. El papir Evers, un tractat mèdic egipci datat del segle XVI abans de Crist contenen diversos remeis obtinguts d'insectes i aranyes. El cuc de seda ha estat usat en medicina tradicional xinesa des de fa almenys 3.000 anys; les larves de les mosques de la carn (Calliphoridae) han estat apreciades des de fa segles per a la curació de ferides infectades. Moltes espècies s'usen vives, cuites, mòltes, en infusió, pomades i ungüents, tant en medicina preventiva com curativa, així com en rituals màgic i religiosos destinats a mantenir o millorar la salut del pacient. Els insectes són utilitzats especialment per al tractament d'afeccions respiratòries, renals, hepàtiques, estomacals, cardíaques, endocrines, neuronals, circulatòries, dermatològiques, oftalmològiques, pancreàtiques, de l'aparell reproductor, etc.

    Tornar