Introducció
Els insectes son una classe d’animals invertebrats, del fil dels artròpodes, caracteritzats per presentar un par d’antenes, tres parells de potes i dos parells d’ales (que, no obstant pot reduir-se o faltar). Els insectes comprenen el grup d’animals més divers de la Terra, amb uns 950.000 espècies descrites, més que tots els altres grups d’animals junts, i amb un estimat de fins 30 millons d’espècies no descrites, amb el que, potencien, representaria més del 90% de les formes de vida del planeta. Altres estudis més recents reibaixen la xifra d’insectes per descibrir entre 6 i 10 millons. Els insectes poden trobrar-se en casi tots els ambients del planeta, encara que sols hi ha un petit número d’espècies s’han adaptat a la vida dels oceans. Hi ha aproximadament 5000 espècies de odonats (libèl•lules, cavallets del diable), 20.000 de ortòpters (llagostes, grills), 120.000 de lepidòpters (papallones i polilles), 120.000 de dípters (mosques, mosquits), 82.000 de hemípters (quiches, pugons, cigales) 350.000 de coleòpters (escarabats, marietes de set punts), i 110.000 espècies de himenòpters (abelles, vespes, formigues).Exosquelet
Els exosquelet o endosquelet es el esquelet extern que recobreix tot el cos dels insectes i a més artròpodes i que també es coneixen com integument. Els insectes estan formats per una sèrie de capes, de dins fins a fora, aquestes son: ka membrana basal, la epidèmic o hipodèrmic i la cutícula; la única capa cel•lular es la epidermis, el resta no posseeix i aquestes estan compostes per algunes de les següents substàncies: quitina, artropodina, esclerotina, cera i melanina.Cap
El cap es la regió anterior del cos, en forma de càpsula, que conté els ulls, antenes i peces bocals. La forma del cap varia considerablement entre els insectes per donar espai als òrgans sensorials i les peces bocals. La part externa forçada o esclerosada del cap s’anomena crani. El cap dels insectes esta subdividida en un número de esclarits més o menys definits que varien entre els diferents grups. Típicament hi ha una altres forma de “Y” invertida, empilant-se al llarg de la part dorsal i anterior del cap, bifurcant-se per sobre del ocel per formar dos sutures divergents, les quals es espargeixen cap avall en els cantons anterior del cap. La part dorsal de la sutura (la base Y) es anomenada sutura coronal u les dus branques anteriors sutures frontals. Per una altre part, el cap dels insectes esta constituïda d’una regió preoral i d’una regió postoral. La regió preoral conté els ulls compostos, ocels, antenes i àrees facials, incloent el llavi superior, i la part postoral conté la mandíbula, els maxil•lars i els llavis.Ulls
La majoria dels insectes tenen un par d’ulls compostos relativament grans, localitzats dorsolateralment en el cap. La superfície de cada ull compost esta dividida en certs números d’àrees circulars o hexagonals, anomenades facetes o ommatidis, cada faceta es una lent d’una única unitat visual.Antenes
Son apèndix movibles multiarticulats. Es presenten en un número par en els insectes i la majoria de les larves. Estan formades per un número variable de artejos denominades antenòmeres o petites antenes. La funció de les antenes s’envien ones sensorials, ocupant varies funcions. La funció tàctil es la principal, gràcies a uns pels tàctils que tapen casi tots els antenòmeres, també ocupen una funció d’olfacte, proporcionada per àrees olfactives en forma de placa garbellades de porus microscòpiques distribuïdes sobre la superfície d’alguns antenòmeres terminals. També posseeixen una funció auditiva de vegades una funció prensora durant la còpula, al subjectar la famella. Estan formades per tres parts, sent les dues primeres úniques i uniaculades i la tercera comprèn un nombre variable de antenòmeres i es denominen respectivament escapo, pedicel i flagel o fornícula.Peces bocals
Son peces mòbils que s’articulen en la part inferior del cap, destinades a l’alimentació; trituren, roseguen o masteguen els aliments sòlids o durs i absorveixen líquids o semi – líquids. Les peces bocals son les següents:Tipus principals d’aparells bocals
L’aparell bucal dels insectes s’han modificat en diversos grups per adaptar-se a la ingestió de diferents tipus d’aliments i per diferents mètodes. Aquí es citen els tipus més diferenciats i interessants, escollits per a il•lustrar les diverses formes aoptades per parts homòlogues, i els diferents usos que poden ser aplicades. Existeixen molts altres tipus, gran qualitat dels quals representen estats intermedis entre alguns dels aquí citats.Tòrax
El tòrax és la regió mitjana del cos i conté les potes i les ales (en alguns insectes adults no hi ha ales i en molts insectes immadurs i en alguns adults no hi ha potes). El tòrax esta compost de tres segments, protòrax, mesotòrax i metatòrax, cada segment toràcic té típicament un parell de potes i meso i metatòrax un parell de les ales cadascuna (quan estan presents); quan hi ha un sol parell d’ales, estan situades en el mesotòrax, excepte en els estrepsípters que solament conserven les ales metatoràciques; el protòrax mai te ales. El tòrax està unit al capdavant per una regió del coll, membranosa, el servis. Hi ha generalment un o dos esclarits petits en cada costat del coll, els quals lliguem el cap amb el protòrax. Cada segment toràcic està compost de quatre grups d’esclerites. El noto dorsal, les pleures lateralment i el eterno ventralment. Els notos del mesotòrax i metatòrax estan freqüentment subdividits per sutures en dues o més esclarits cadascuna. La pleura és un segment portador d’ales, forma un procés alar pleural que serveix com sustentació per al moviment de l’ala. En cada costat del tòrax hi ha dues obertures en forma d’esquerdes, una entre el protòrex i el mesotòrax i l’altra entre el meso i el metatòrax. Aquestes són els estigmes, o sigui les obertures externes del sistema traqueal.Potes
Consisteix típicament en els segments següents:Ales
Les ales dels insectes son evaginacions de la paret del cos localitzat dors – lateralment entre els notos i les pleures. La base de l’ala és membranosa, això fa possible el moviment de l’ala. Les ales dels insectes varien en nombre, grandària, forma, teixidura, nervació, i en la posició que són mantingudes en repòs. La majoria dels insectes adults tenen dos parells d’ales situades en el mesotòrax estalvi en estrepsípters que les posseeixen en metatòrax, i alguns no posseeixen ales. En la majoria dels insectes les ales són membranoses i poden contenir petits pels o escates; en alguns insectes les ales anteriors son engrossides, coriàcies o dures i en forma de beina, aquesta estructura és coneguda com èlitre. Les xinxes tenen el primer parell d’ales engrossit en la seva base; a aquest tipus d’ales se’ls cria hepiàlids. Les llagostes, grills, paneroles, entre altres insectes primitius tenen el primer parell d’ales estret i amb consistència d’un pergamí, aquestes reben el nom de termines. Les ales són també importants per produir certs son, per dispersar olors i, pel seu disseny, tenen importància en el camuflatge i mimetisme. Els insectes són els únics invertebrats capaços de volar. En el Carbonífer, alguns Menganeura (un grup relacionat amb les libèl•lules) tenen una envergadura de 75cm, l’aparició d’insectes gegants semblants tenir una relació directa amb el contingut d’oxigen de l’atmosfera, que en aquella època era del 35%, comparat amb el 21% actual; el sistema traqueal dels insectes limita la seva grandària de manera que elevades concentracions d’oxigen van permeteres grandàries majors. Els major insectes voladors actuals, com algunes papallones nocturnes (Attacus atlas, Thysana agrippina) son molt menors.Abdomen
El abdomen dels insectes posseeix típicament 11 segments, però últim molt reduït, de manera que nombre de segments rarament sembla ser més de 10. Els segments genitals poden contenir estructures associades amb les obertes externes dels conductes genitals; en el mascle aquestes estructures es relacionen amb la còpula i la transferència d’esperma a la femella; i en les femelles estan relacionades amb la ovispació.Aparell digestiu
L’aparell digestiu dels insectes és un tub, generalment una mica enrotllat que s’estén des de la boca fins a l’anus. Es divideix en tres regions: el estomodeu, el mesenteri i el proctodeu. Algunes porcions estan eixamplades, servint de magatzematge, per exemple la bota. Separant aquestes regions hi ha vàlvules i esfínters que regulen el pas de l’aliment d’uns a altres. Hi ha també una sèrie de glàndules que desemboquen en el tub digestiu i que ajuden a la digestió.Sistema traqueal
L’aparell respiratori dels insectes esta compost per tràquees, una sèrie de tubs buits molt ramificats que en el seu conjunt formen el sistema traqueal; els gasos respiratoris circulen a través d’ell. Les tràquees s’obren a l’exterior a través dels estigmes o espiràculs, en principi un parell en cada segment corporal, a després van reduïts progressivament el seu diàmetre fina a convertir-se en traquèoles que penetren en els teixits i aporten oxigen a les cèl•lules. En la respiració traqueal el transport de gasos respiratoris és totalment independent de l’aparell circulatori pel que es diferència dels vertebrats, el fluid circulatori no emmagatzema oxigen.Aparell circulatori
Com en els altres artròpodes, la circulació és oberta i lagunar, i en els insectes està simplificada. El líquid circulatori es la hemolinfa que ompli la cavitat general del seu cos que per aquesta raó es denomina homocele que esta subdividida en tres. El cor es situa en la posició dorsal en el abdomen dins del sen pericardíac; té una vàlvula en cada metàmer que delimita diversos comportaments o ventricles, cadascuna d’elles amb un parell d’orificis o ostíols pels quals penetra la hemolinfa quan el cor dilata. El cor es perllonga cap a endavant en l’artèria aorta per la hemolinfa a la regió cefàlica. Poden existir òrgans pulsatil•les accessoris en diferents parts del cos, que actuen com cors accessoris que asseguren l’arribada de la hemolinfa als punts més distants.Aparell extractor
L’aparell extractor dels insectes està constituït per els tubs de Malpighi. Són tubs cecs que suren en el hemocel, don capten els productes residuals i desemboquen en ela part final del tub digestiu on són evacuats i eliminats amb la femta. Són capaces de reabsorbir aigua i electròlits, amb el que juguen un important paper en l’equilibri hídric i osmòtic. El seu nombre de oscil•la quatre a més de cent. Els insectes són uricotèlics, és a dir, excreten principalment àcid úric. Excepcionalment, els tubs de Malpighi es modifiquen en glàndules productores de seda o òrgans productors. Alguns insectes posseeixen òrgans extractors addicionals i independents del tub digestiu com les glàndules labials o maxilars, i els ronyons d’acumulació.Sistema nerviós
El sistema nerviós consisteix del cervell i d’una cadena ventral de nervis. El cervell està en el cap, es subdivideix en protocervell, deutocervell i tritocervell i en el gangli subesofàngic. Tots estan connectats per comissures nervioses. La cadena nerviosa és com una escala de cordes amb un parells de ganglis que corresponen a cada segment del cos de l’insecte. A més hi ha òrgans sensorials: antenes pel olfacte, ulls compostos i simples, organs auditius, mecanorreceptores, quimioreceptores, etc.Reproducció
La majoria de les espècies d’insectes tenen sexes separats, morfològicament diferents entre si, i han d’apariar-se per a reproduir-se. No obstant això, a més d’aquest tipus de reproducció sexuals, existeixen espècies que poden reproduir-se sense apariar-se i, fins i tot, aquesta pot ser el procés típic de reproducció en diverses d’elles. Aquesta espècies es denominen partenogenètiques i el seu tipus de reproducció és eminentment asexual. Aquests mecanisme de reproducció esta bastant distribuïda en la majoria dels ordres de apterigots. Encara que son poc freqüents, existeixen espècies d’insectes que són hermafrodites, és a dir, duen els dos sexes funcionals en el mateix individu. De manera una mica diferent, una abella reina (Apis Mellifera) pot posar ous fertilitzats dels quals sorgeixen femelles, i ous sense fecundar dels quals sorgiran mascles. En aquest cas, en el qual la partenogènesis es produeix a partir d’òvuls que han sorgit per meiosis per que hi ha reducció de nombre cromosòmic, la partenogènesis es denomina arrenotòcia. Aquest sistema de determinació de sexe en el qual les femelles son diploides i els mascles son haploides es denomina al•lodiploide. El mateix combina la reproducció sexual i asexual d’una manera adaptativa i es troba bastant distribuït entre himenòpters. En la majoria dels insectes la vida reproductiva d’una femella és molt breu i tots els ous produïts son posats en ràpida successió en una lapse molt curt de temps. No obstant això, en algunes altres espècies, especialment en els denominats insectes socials com abelles, formigues i termites, la vida reproductora d’una femella dura fins a tres anys. Es calcula que la reina de les termites, per exemple, posa un ou cada dos segons, dia i nit, durant una període de q0 anys. Com en la comunitat és l’únic adult procreador, la població de la termita decreixeria ràpidament sense aquest ritme de fertilitat.Metamorfosis
La metamorfosi és un procés de desenvolupament post embrionari mitjançant el qual els insectes arriben a la seva fase adulta, durant la qual arriben a la maduresa sexual i en els pterigots es desenvolupen les ales. D’acord al tipus de metamorfosi que experimenten els insectes es classifiquen en:1. Ametàbols --> Els juvenils no es diferencien dels adults estalvi per la maduresa sexual i la grandària.
2. Hemimetàbols --> Metamorfosi gradual en la qual les teques alars i els orguen sexuals es van desenvolupant a poc a poc, si bé les diferencien fases juvenils són semblants entre si i l’adult, els canvis en l’ultima mode són més marcats (i.g. aparició d’ales); els juvenils es duen nimfa i no existeixen estadi de pupa.
3. Holometàbols --> Metamorfosi completa, en la qual els teixits de d’adult s’originen a partir de grups especials de cèl•lules cridades discs imaginables, durant una fase de cicle de vida coneguda com pupa.
Alimentació
El règim alimentós dels insectes és summament variat. A grans trets diferenciar-se els següents:Importància de els insectes per el ésser humà.
Els insectes constituïxen una de les classes d’animals que més interrelacionats es troben amb les activitats humanes. Des dels insectes útils que ens proveeixen mel o seda fins als insectes que són verinosos o transmissors de malalties mortals, existeixen un sense fi d’espècies que es troben directa o indirectament associades al ser humà.Categories :
- --> Introducció
- --> Exoesquelet
- --> Cap
- --> Ulls
- --> Antenes
- --> Peces bocals
- --> Tipus principals d’aparells bocals
- --> Tòrax
- --> Potes
- --> Ales
- --> Abdomen
- --> Sistema traqueal
- --> Aparell circulatori
- --> Aparell extractor
- --> Sistema nerviós
- --> Metamorfosis
- --> Alimentació
- --> Importància de els insectes per el ésser humà.